Biologia del Pleurotus

Descripció: génere majoritàriament lignícola que engloba diverses espècies populars entre els micòfags.

Peu: carnós, excèntric, corbat, blanc.

Barret: concau. Són freqüents els tons marrons i grisos.

Làmines: decurrents.

Espores: blanques.

Espècies característiques:

Pleorotus ostreatus. Aquest bolet es cultiva en hivernacles o locals de cultiu i és freqüent als mercats. El barret pot ser de tonalitats grisenques fins a quasi blanquinós, amb la vora enrotllada. Les làmines són de color blanc. Creix en mates sobre un compost fet a base de palla.

Pleorotus eringii. Conegut com "seta de cardo". És un excel.lent comestible. Barret marronós amb moltes variacions de gamma. Làmines blanques o color crema. Creix a la tardor sobre les arrels de card. Actualment s´ha començat a cultivar amb èxit.

Pleurotus pulmonarius. És més petit que el P. ostreatus; a la natura creix en troncs de roures, faigs o pollancres. Es cultiva en compost de palla. La incubació i el creixement són més ràpids. Suporta temperatures per sobre dels 20ºC.